La Escaleta

 

La moda de les pel·lícules de superherois s’ha dividit en dues tendències: les pelis “serioses”, que intenten trobar profunditat i missatge dintre els còmics (llegir el meu comentari sobre els Hulk…) i les pelis amb esperit festiu, divertit, desenfadat i bastant infantil de, per exemple,  Els 4 fantàstics (Horror!). Les mateixes pelis anteriors de Batman es poden dividir en aquests dos grups: les de Tim Burton i Christopher Nolan pertanyen al primer grup, i les de Joel Schumacher (molt pitjors) al segon. Per sort, la darrera entrega de Batman, “El caballero oscuro“ segueix fidel a l’esperit de Batman Begins en una continuació encara més fosca, depressiva… i genial!

Trobant un estil propi molt allunyat del conte gòtic de Burton, i més “realista” en aparença, El Caballero Oscuro és més un “thriller” amb psicòpata que una peli de ciència-ficció i aventures, amb un riotme trepidant que no et deixa des de l’inici, bona acció i efectes especials però on primen les relacions entre personatges, que mai són totalment bons o dolents sinò molt humans, i amb una interessant reflexió sobre la naturalesa humana, les fronteres entre bondat/maldat i heroi/antiheroi…

Potser aquesta ambiguitat és alhora el seu punt més feble, ja que de vegades la trama fa uns girs que poden arribar a confondre l’espectador, però a mi m’agrada que em sorprenguin i dóna peu a un bon cine-fòrum.

I, és clar, no es pot parlar de la pel·lícula sense destacar la feina dels actors: Christian Bale ja havia demostrat ser una Batman/Bruce Wayne més que creïble i Michael Caine el perfecte Alfred, i aquí se’ls ha afegit una estupenda Maggie Gyllenhaal substituint a la sosa Katie Holmes (més mona però menys carismàtica) com Rachel Dawes, l’eterna núvia imposssible i Aaron Eckhart com a Harvey Dent, rival sentimental i moral (l’heroi quotidià contraposat al superheroi podérós… però novament amb un gir fantàstic).

Però l’estrella de la funció és, sense dubte, la magistral creació que Heath Ledger fa del Joker. Més enllà del “morbo” que suposi la mort de l’actor fa poc, sense dubte es mereix un lloc a la llista dels “millors dolents” del cinema. Terrorífic, atractiu, carismàtic i horrorós alhora, vorejant la “bogeria” tot el temps, però sense caure en la caricatura… Només per això cal veure la pel·lícula!

Si t’agraden els còmics de superherois no te la pots perdre, i si no, et sorprendrà gratament!

Valoració: ****